Abaixar l'IBI: una política de la dreta neoliberal que perjudica les classes populars

La millora de l’estat del benestar i les polítiques socials és un objectiu compartit per quasi tothom però, a costa de pagar més impostos? Davant la disjuntiva sobre si cadascú estaria disposat a pagar més impostos a canvi de millorar els serveis socials, si caldria mantenir els impostos i els serveis o, per contra, rebaixar impostos encara que això comporti empitjorar serveis hi ha diferents línies en els diferents partits. Les enaquestes del CEO ens donen aquestes dades dels catalans i catalanes:

- L’electorat d’ICV opta apujar impostos de manera majoritària (60,9%).

- Els d’ERC, el PSC i la CUP es debaten entre apujar o mantenir impostos avaluant el context o del destí de la despesa  

- La opció preferida pel votant de CiU i C’s és mantenir-los.

- Només al PP hi ha un gruix destacable que opta per abaixar impostos (28,6%). 

Ens trobem, a Tiana, davant una rebaixa del tipus impositiu de l'IBI del 18% que ens arriba des de l'Estat Espanyol en complir el pas d'una dècada. Aquesta rebaixa suposa que Tiana perdria aproximadament 600.000€ de pressupost anual. Hem de valorar que estem davant un estat de comptes amb un deute sanejat, però que, a finals de 2015 estem encara a un deute del 45% -uns 4'5 milions d'euros-. Malgrat s'ha superat la fallida, no es pot valorar encara que hi hagi una recuperació econòmica a nivell local, tenint en compte que a Tiana és difícil la recuperació ja que no hi ha indústria i s'ha aturat la construcció -principals fonts d'ingressos dels municipis-. 

La CUP som favorables per un sistema tributari progressiu i per tant no estem d'acord en rebaixes linials (per a tothom igual) de l'IBI. Sabem que és un impost estatal i que l'ajuntament el recapta i que enguany ens ve una rebaixa del valor cadastral però, en canvi, no s'ha fet una revisió del cadastre in situ. Baixa l'impost per a tothom igual sense tenir en compte que les vivendes es devaluen a diferents ritmes i depenent del poder d'inversió de les famílies que hi viuen. Una vivenda de 40 anys s'haurà devaluat més que una de 10 anys i, per tant, no és meritòria del mateix percentatge de descompte en el valor cadastral sense inspecció tècnica. Els moments econòmics actuals, però, no permeten fer aquestes inspeccions del valor cadastral com pertoca ja que no es disposa ni de mitjans ni d'efectius personals. Per tant, estaríem parlant que als habitatges més petits i devaluats tindrien un descompte poc significatiu mentre un habitatge gran, nou i d'una família amb més poder adquisitiu que hagi pogut anar fent-hi reformes, al tenir un descompte per percentatge, podria rebre una rebaixa molt alta podent-ne assumir el cost i, per tant, aquest tipus de rebaixes, com sempre, només acaben beneficiant a les classes benestants i de bon poder adquisitiu mentre les classes populars que viuen en habitatges més petits i senzills podrien beneficiar-se d'un petit descompte de 50 euros a costa del detriment de serveis públics municipals i de l'augment de taxes. Les famílies amb més poder adquisitiu podrien estar al voltant de descomptes de més de 1000 euros. Per tant, quan tendim a pensar que rebaixar impostos és positiu per a les butxaques més necessitades, estem equivocats. Les persones treballadores o de col·lectius vulnerables tindríem rebaixes que no notaríem a la butxaca a la pràctica mentre, a canvi, veuríem minvar els serveis públics i les polítques socials i ajudes al benestar. Per contra, les persones amb més poder adquisitiu tindrien grans descomptes en els impostos. La casuística és que s'inflen més les butxaques de qui poden beneficiar-se dels serveis públics de forma privada i concertada. Tot això té un nom: dreta capitalista neoliberal. 

Pensem que el tipus de gravamen -que és el que l'ajuntament pot regular- es podria bonificar encara més a les rendes més baixes. Estudiant les ordenances i pressupostos de l'any anterior hem copsat que es contemplen i s'han executat ajudes a famílies amb més dificultats via Benestar Social tot i que, creiem que no cal donar la fruita sinó les llavors. El que demanem de cara al 2 de gener de 2016 és treballar a fons una ordenança fiscal reguladora de l'Impost sobre Béns immobles que contempli trams de bonificació molt ben estudiats perquè, a través d'aquests, no ens trobem que es deixa de recaptar i que a la vegada el tipus de gravemen sigui més alt per a les persones amb més poder adquisitiu i més baix per a les persones més vulnerables. Proposem contemplar com a referència el model que enguany implementa la CUP a Berga o Vic per tal de tenir una referència de recaptació d'impostos més social, equitativa i justa.

La llei permet gravar pisos i immobles buits fins a un 50% més d'IBI i això l'ajuntament de Tiana no ho contempla. Després del darrer ple i en resposta a la petició expressa de la CUP el govern municipal es va comprometre a recuperar una moció aprovada en l'anterior legislatura per a començar a aplicar sancions a les entitats financeres que tinguin habitatges buits al municipi tot i que són pocs. 

L'Ajuntament de Tiana ha estat en fallida econòmica i disminuir els ingressos ara és del tot irresponsable si pensem en els tianencs i les tianenques. Les prioritats han de ser altres com millorar i abaratir la bressol, millorar i abaratir l'atenció a la gent gran, assegurar les beques menjadors que no arriben des de la Generalitat i, en definitiva, actuar amb polítiques socials per fer front a l'estat capitalista que ens ha castigat a les classes populars amb una falsa crisi on, precisament, hem acabat pagant més les persones que més ajuda i més serveis necessitem rebre per part de l'Ajuntament. Perdre o, millor dit, fer polítiques a favor de disminuir aquesta quantitat de diners és sinònim de privatitzacions i retallades que, novament, afectarien als sous dels treballadors i treballadores municipals, no renovació de personal interí, tancament o privatització de serveis... Pa per avui, gana per demà i misèria de per vida a les classes populars. 

I si passés res que necessitéssim un coixí econòmic què hauríem de fer?

Hauríem de vendre propietats municipals -perquè no tindríem altra font d'ingressos- com l'escola bressol, la casa de la palmera, la casa de la Delfina... També es podria externalitzar la brigada municipal i altres treballadors públics a mans d'empreses privades perquè facin negoci dels nostres serveis bàsics... Qualsevol marge d'error o càlcul econòmic fet a la babalà que hi hagi, sense un impost amb rebaixa linial només serà en benefici de la gent adinerada, del capitalisme d'amiguets que pugui venir, pagar i fer-nos de perdonavides a canvi de regalar el que, tianencs i tianenques ens hem guanyat amb suor amb el nostre treball -i ja tenim prou serveis en mans de multinacionals-.

Finalment, amb la regulació del gravamen, amb bonificacions socials que ajudin als col·lectius més vulnerables i reforçant les polítiques socials, l'Ajuntament veu viable una rebaixa del 3% (nombre famós). Nosaltres volem apostar de cara al 2016 per detectar aquells col·lectius i empreses amb més poder adquisitiu i que encara no paguen per llei tot el que se'ls podria demanar. Creiem que qui més té més ha de pagar i en part, la racionalitat diu que qui més té més consumeix, contamina, gasta, usa... És lògic un repartiment dels impostos directes més just i equitatiu però mai per deixar d'ingressar al pot comú, que això sempre perjudica a qui menys té. 

Res ens ha estat regalat  i res  no regalarem!

Endavant la Unitat  Popular!