Des d’una perspectiva històrica, la conquesta de l’escola pública catalana, laica, mixta i de qualitat ha estat un dels elements de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats més important de la societat catalana. Es tracta d’un factor clau en la millora de les condicions de vida i de treball de les classes populars que al llarg del temps i a través de generacions han anat assolint un grau més alt de coneixement i de titulacions formals. Malgrat això, ja fa anys que s’estan escatimant recursos per a l’escola pública per part del govern de Mas i Rigau.

A favor de qui, doncs? A favor dels concerts i les subvencions establerts amb escoles privades o religioses, escoles que en alguns casos fins i tot segreguen l’alumnat a partir de la diferenciació biològica entre nois i noies, igual que sota la dictadura feixista espanyola. Actualment, l’escolaritat pública pateix una agressió sense precedents tan brutal que pot acabar esdevenint una “escola assistencial” en què la infància i la joventut dels barris treballadors es pugui reconèixer tan sols com l’espai social del gueto, és a dir, l’espai de la gent miserabilitzada.

Ara ja fa uns anys que la Generalitat de Catalunya va traspassar la gestió de les escoles bressol als diferents ajuntaments del país. Això va suposar que el finançament i manteniment de les mateixes (personal, manteniment, despeses generals....) anés a càrrec dels municipis, els quals havien de rebre per part de la Generalitat una quantitat de diners per cada infant. Al 2012 va arribar el primer incompliment després de tres anys de retallades. 

El fet de que les escoles bressol passessin a ser gestionades per institucions més properes a cada realitat social es va presentar com una mesura que havia d’augmentar la qualitat del sistema educatiu, prioritzant que els infants comencessin amb garanties el seu procés d’aprenentatge, ja que en teoria augmentarien les places ofertades d’escoles bressol a un preu assequible per a que les mares i pares poguessin dur a l’escola als infants més petits de 3 anys.

A la llarga s’ha vist que això no ha estat així. Traspassant la gestió de les escoles bressol als ajuntaments la Generalitat es va desprendre d’una càrrega econòmica important. Paral·lelament la Generalitat al llarg dels darrers anys ha passat de pagar als municipis 1200 € per plaça ocupada a pagar 800 €. Actualment l'aportació de la generlitat és 0€ per infant. Aquesta reducció de les aportacions, per molt que es vulgui negar tant des d’alguns consistoris com des del Departament d’Ensenyament, ha tingut un impacte directe en la qualitat i l’accessibilitat a un servei que hauria de ser universal i gratuït.

D’entrada l’impacte més gran l’han patit els ajuntaments i els pares i mares que porten la mainada a les escoles bressol. Els municipis en la mesura de les seves possibilitats van haver de suplir la disminució de l’aportació econòmica de la Generalitat amb un augment de l’assignació de recursos propis dels municipis, mentre que es produïa un augment important del preu de la matricula d’aquest servei.

Però la disminució del finançament de les bressol per part de la Generalitat i les tensions econòmiques que pateixen els ajuntaments no només han provocat un augment del preu de la matricula, sinó que també han provocat que es redueixin les hores de treball dels equips educatius i per tant els horaris de prestació del servei, dificultant així la compatibilitat dels horaris de les escoles bressol amb els horaris laborals de les mares i pares.

A tot això s’ha d’entendre que en el context de crisi com l’actual fer front a una despesa com aquesta fa que moltes famílies optin per no dur els seus fills i filles a les escoles bressol. Per tant la qüestió no és que no hi hagi infants a la nostra ciutat. La qüestió és que les condicions imposades per les institucions des del punt de vista econòmic i d’incompatibilitat d’horaris dificulta molt l’accés a un servei que creiem que hauria de ser gratuït i universal.

És en aquest punt on denunciem que aquestes mesures només persegueixen un objectiu: provocar un canvi de model social en el que bona part dels serveis públics essencials passin a ser de gestió privada, prevalent per damunt dels drets socials els interessos privats, fet que no farà més que enfortir encara més a les elits de poder.

Des de la CUP entenem que la situació a la que ha hagut de fer front l’Ajuntament no és ni era fàcil. Ara bé, enfront de la possibilitat de prendre mesures com aquestes creiem que cal una resposta que vagi més enllà del “no hi ha diners per a més” que està sentenciant els serveis públics del nostre país.

L’objectiu de les classes benestants: destruir l’escola pública a favor de l’escola privada-concertada donant quatre engrunes per a sortir del pas i tenir contenta la gent.

La Generalitat de Catalunya ha d'assumir els seus compromisos i les seves obligacions amb les escoles bressol. Les tisorades de Mas s'han de revertir des del mateix lloc on es van aplicar: La Generalitat de Catalunya, la mateixa que retalla i subsana els seus comptes amb els diners del funcionariat. De no ser així, a nivell municipal no podríem mai desenvolupar els àmbits educatius en què tenim competències i ens limitariem a tenir escoles "guarderia" sense cap mena de qualitat. Una educació assistencial és el que volem?

• Actualment hi ha moltes competències municipals que no es poden aplicar per manca de pressupost generat per la tisorada de govern de Mas. Actualment, els Ajuntament no poden aplicar la llei contra la LGTBI+fòbia perquè estan cobrint assistencialment el que el govern de Mas ha deixat de pagar, no es poden atendre amb qualitat l'alumnat amb NEE, entre moltes altres mancances. Qualsevol docent us dirà que des que CIU és a govern el detriment de l'educació pública ha estat exagerat, un atemptat.

• Tot i les competències establertes que són plenament de la Generalitat, el municipi pot, per a la gestió dels seus interessos, exercir activitats complementàries de les pròpies d’altres administracions públiques, com ara les relatives a l’educació (art. 68.1 de la Llei municipal i de règim local – La Generalitat es farà càrrec d'aquelles despeses en educació que l'ajuntament no pugui assumir). Si els Ajuntaments comencen a invertir el que és obligació de la Generalitat, perdem l'educació contextualitzada en l'entorn, els plans d'adequació dels projectes educatius, plans de cohesió del professorat, augment de mestres per a reduir ràtios... tot se'n va en orris.

• Des que els Ajuntaments han hagut d'assumir part de les quotes que la Generalitat ha deixat de pagar hem perdut els plans d'entors, els projectes de Vila educadora, s'han hagut d'eliminar places de TEI, psicòlegs, etc. Que s'havien aconseguit instaurar a les escoles públiques.

Escola bressol a l'abast de tothom? Sí... però desconcertant els països catalans i assumint cadascú la seva responsabilitat. Que en cap cas, la dotació pressupostària sigui assistencial i ens condueixi a deixar d'actuar en els camps estrictament necessaris de la pedagogia i els que veritablement ens garanteixen que l'educació sigui una prioritat pels partits d'esquerres i no una caritat dels partits neoliberals cap a les classes populars, com passa ara a Tiana i curiosament per partits que diuen que no són de dretes.

Tota la nostra proposta educativa la podreu trobar a ilpeducacio.cat (proposta que subscribim al 100% des de la CUP. Que ningú tingui la poca vergonya de dir-nos que som de centre dreta quan les mesures que volen impulsar són de pa per avui i gana per demà al més estil populista). Volem recuperar el que teníem i això, en cap cas, passa per donar peixet i acceptar les angrunes costejant el que 75 imputats per la comissó antifrau el darrer any s'han guardat a les butxaques.

Des de la CUP Tiana apostem per l'escola pública però de qualitat. No podem mantenir les escoles a nivell assitencial i amb greuges comparatius amb la barbàrie de la doble xarxa d'escoles concertades. Som un govern crític però honestos. Creiem que aquesta és la base de la "nova governança". A cadascú cal demanar el que toca i no es pot fer demagògia amb aspectes tan importants com fer creure que les quotes de les escoles bressol municipals no són consqüencia de les polítiques privatitzadores, capitalistes i neoliberals de Mas i Rigau.

Què es votava en el ple de dimarts?

Res a veure amb tot. Hi ha grups municipals que han intentat colar que es modificaven les quotes de l'escola bressol. Quina és la veritat? Hi ha hagut una rebaixa en el preu de l'IVA del monitoratge de l'escola bressol. En aquest cas l'Ajuntament tenia dues opcions: 1.- Que els beneficis d'aquesta baixada se'ls quedés l'empresa privada, 2.- Que els beneficis de la rebaixa revertís en les famílies usuàries. Aquest era l'acord que es votava i que en les comissions informatives tots els grups municipals van estar d'acord donat que, a 8 euros per infant per 11 mensualitats, tot i que no és la voluntat política de la CUP quedar-nos amb les molles, essent una possibilitat a decidir per part de l'Ajuntament de Tiana era un benefici per les persones usuàries fins a aconseguir el pa sencer.

Tret d'aquesta rebaixa vol dir que ens conformem? NO, continuarem pel nostre model de remunicipalització de serveis i revertir l'externalització privada. Ara bé, aquest no era el tema del ple de dimarts. En cap cas es va votar si es rebaixaven quotes i no, es parlava estrictment dels serveis complementaris (es pot contrastar tot amb els expedients de l'Ajuntament). Votar en contra de la proposta d'acord quin sentit tenia? era afavorir que els beneficis de la rebaixa de l'IVA en el monitoratge quedessin en mans de l'empresa concessionària del servei (política privatitzadora, clientalar i neoliberal, més pròpia de CIU, PP o ciutadans (que van estar d'acord en aquest ple en beneficiar les persones per davant l'empresa privada). Des de la CUP entenem que sempre que sigui una millora pel bé comú i no pel capitalisme, hi hem d'estar d'acord. No és sinònim de conformitat ni de deixar de lluitar però... el que es votava en aquest ple era: els beneficis per les empreses o per les persones? Nosaltres vam votar persones. 

La nova política comença per la coherència i l'honestedat i rigor amb la informació. Ho sentim si no agrada però som i volem ser coherents amb el que dèiem en el nostre programa electoral i el que és una línia clara ideològica.