Trencament de les negociacions de la moció de censura

Arran de la preparació de l’1-O i la pròpia celebració del referèndum, i davant d’això, la posició, o més aviat, l’absència de l’alcaldessa, vàrem veure com, ara ja sí, aquesta era la gota que feia vessar la copa. Cada cop es forjava més la idea de fer una moció de censura. Així doncs, just després de l’1-O vàrem acceptar la proposta d’anar plegats amb Junts per Tiana i presentar una proposta de mínims al PDeCAT. També vàrem assumir la postura d’ERC: si trobaven el programa adequat, hi donarien el seu vot, però no entrarien a govern.

Així, el mes d’octubre ja hi va haver trobades entre aquests partits de l’oposició, però les negociacions es van formalitzar durant tot el mes de novembre amb la Gemma Liñan i la Judith Jordà com a negociadores, assistint a trobades amb diversos membres del PDeCAT i, en les dues darreres ocasions, també d’ERC. Aquesta proposta de mínims programàtics encarava un model de poble clarament regenerat: participació i transparència com a eixos principals, i no pas com a epígrafs, a partir dels quals poguéssim treballar propostes viables en els divuit mesos de legislatura i necessàries pel poble, abordant el contingut de moltes mocions aprovades que han quedat arxivades i no s’han portat a terme.

La identitat de la CUP és la lluita de les classes populars per tal d’aconseguir la igualtat entre els pobles i la redistribució de la riquesa, la lluita feminista contra el patriarcat endèmic del capitalisme i l’autodeterminació d’uns Països Catalans sense agressions ecològiques ni urbanístiques. Defugim d’aquesta Unió Europea que manté en vida la Troika i no ho fa amb els refugiats, que implementa polítiques del capital i no pas polítiques socials. Pensem que és necessari recordar aquests eixos per fer palès que la majoria són contraris a les polítiques del PDeCAT o l’antiga Convergència i Unió, tant a nivell nacional com local.

Malgrat les característiques antagòniques entre el PDeCAT i la CUP, i després d’una gran reflexió a l’assemblea local de la CUP Tiana, vàrem considerar que era necessari tirar endavant la moció de censura, perquè molts tianencs i tianenques així ens ho demanaven reiteradament al llarg del temps.  Enteníem que ho havíem de fer plegats. Tanmateix, la principal línia vermella que hi ha hagut en tot moment durant les negociacions ha estat l’alcaldia. Per aquest motiu, vàrem encarar-ho des d’altres perspectives, com ara: el programa, les àrees i les regidories, però sempre espetegàvem a la mateixa línia vermella. Per tal de negociar, s’ha de negociar, demanar però també cedir. En aquest cas, la possibilitat de què la CUP governés, entre d’altres, amb el PDeCAT ja representava un gran pas. El trencament de les negociacions no té cap personalisme ni tampoc ambicions de poder com a rerefons. Per a nosaltres, l’alcaldia d’un grup d’electors com és Junts per Tiana era la postura més assenyada i equilibrada davant d’aquest escenari. Val a dir, però, que no hi ha hagut aquesta cessió o comprensió de l’altre.

Malgrat l’adaptació a altres ritmes de treball i maneres de fer, les diferències afloren i dificulten un possible govern. Per tant, cada partit des de la seva identitat, i alhora amb una oposició forta, treballarà per l’objectiu principal que ens uneix a tots i a totes: Tiana.

CUP TIANA, 20.12.2017